dimecres, 5 de març del 2014

In-somni

Ni el silenci, ni el soroll, ens deixen dormir.

6 comentaris:

Josep ha dit...

Et puc dir de gent que s'ha queixat per l'excés de silenci.

Cesc ha dit...

Sr.Josep:

Quan hi ha massa silenci, acostumo a cridar per equilibrar-ho.

PuramenteInfiel ha dit...

A veces el ruido es pena y dolor... Y el silencio, la angustia de no hallar remedio.
Besos de Pecado.

Cesc ha dit...

Senyoreta (o senyora) Puramente infiel:

Ben dit, el silenci i el soroll són masses coses

P.D: M'encanta el tacte i el pecat, llàstima que no crec en el pecat (per se), he anat perdent moralitat amb el anys.

Anònim ha dit...

La llum i la foscor també toca els nassos a segons qui

Cesc ha dit...

Sr.Pons:

crec que el respirar i tot.