divendres, 20 de febrer de 2015

Mama, on és el drama?

El drama d'occident, és precisament que no hi ha drama.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

el meu gran dubte, que mai no solucionaré, que s'embolica i roda entre aquests 5 punts

1 sembla cert que occident crea el drama individual

2 sembla ser que el drama individual hi és quan no hi ha DRAMA col·lectiu

3 però no podem oblidar que a occident hi ha hagut brutals DRAMES col·lectius (només hem de mirar el segle XX)

4 hem de suposar que els DRAMES col·lectius són més punyents que els drames individuals?

5 quan hi ha DRAMA col·lectiu sembla que hi ha menys suïcidis

[Kafka, Freud tracten el drama individual enmig d'enormes DRAMES col·lectius]

Cesc ha dit...

Sr.Anònim:

No podem sospesar si els drames individuals tenen més importància, o viceversa, perquè no seria un judici just, però segons la meva opinió els drames col·lectius ajuden a palier, en part, els individuals.

Malgrat no ens agradi, sempre cal pagar un preu)

Kafka és un drama apart.

Cesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pons007 ha dit...

el drama occidental es diferent, es un drama del primer mon, de l'estil se m'està acabant la bateria del smartphone

Cesc ha dit...

Sr. Pons:

EL drama del primer és que no hi ha drama, ens l'inventem bàsicament, perquè tenim enveja dels altres drames.