... la bellesa de les oportunitats perdudes (Valéry), estesa sobre un supefície rogallosa com una veu schönbergiana, que el malalt de la màgica muntanya atorgarà, com Prometeu el foc, al nu adolescent gras i esguerrat, farà créixer dins l'adolescent el privilegi alhora que càstig de detestar tota superficialitat...
[ho clava Baixauli: "I això, què significa?" és la pregunta més irritant...; el valor d'una obra d'art està en allò que no es pot dir]
3 comentaris:
No sap vostè com deteste jo l'abús de sil·lepsis i antífrasis.
Probablement perquè no les sé emprar prou bé.
... la bellesa de les oportunitats perdudes (Valéry), estesa sobre un supefície rogallosa com una veu schönbergiana, que el malalt de la màgica muntanya atorgarà, com Prometeu el foc, al nu adolescent gras i esguerrat, farà créixer dins l'adolescent el privilegi alhora que càstig de detestar tota superficialitat...
[ho clava Baixauli: "I això, què significa?" és la pregunta més irritant...; el valor d'una obra d'art està en allò que no es pot dir]
Sr. Josep:
Això passa, jo no suporto els que saben fer el que jo sé fer, però ho saben fer millor.
Anònim:
Baixauli ho clava molt, però Freud sempre diu que hi ha coses que no es poden explicar, i ho sento però en Sigfried va a missa.
Publica un comentari a l'entrada