"Què és la vida sinó una veritat a mitges"
el meu gran dubte, que mai no solucionaré, que s'embolica i roda entre aquests 5 punts1 sembla cert que occident crea el drama individual2 sembla ser que el drama individual hi és quan no hi ha DRAMA col·lectiu3 però no podem oblidar que a occident hi ha hagut brutals DRAMES col·lectius (només hem de mirar el segle XX)4 hem de suposar que els DRAMES col·lectius són més punyents que els drames individuals?5 quan hi ha DRAMA col·lectiu sembla que hi ha menys suïcidis[Kafka, Freud tracten el drama individual enmig d'enormes DRAMES col·lectius]
Sr.Anònim:No podem sospesar si els drames individuals tenen més importància, o viceversa, perquè no seria un judici just, però segons la meva opinió els drames col·lectius ajuden a palier, en part, els individuals. Malgrat no ens agradi, sempre cal pagar un preu) Kafka és un drama apart.
el drama occidental es diferent, es un drama del primer mon, de l'estil se m'està acabant la bateria del smartphone
Sr. Pons:EL drama del primer és que no hi ha drama, ens l'inventem bàsicament, perquè tenim enveja dels altres drames.
Publica un comentari a l'entrada
5 comentaris:
el meu gran dubte, que mai no solucionaré, que s'embolica i roda entre aquests 5 punts
1 sembla cert que occident crea el drama individual
2 sembla ser que el drama individual hi és quan no hi ha DRAMA col·lectiu
3 però no podem oblidar que a occident hi ha hagut brutals DRAMES col·lectius (només hem de mirar el segle XX)
4 hem de suposar que els DRAMES col·lectius són més punyents que els drames individuals?
5 quan hi ha DRAMA col·lectiu sembla que hi ha menys suïcidis
[Kafka, Freud tracten el drama individual enmig d'enormes DRAMES col·lectius]
Sr.Anònim:
No podem sospesar si els drames individuals tenen més importància, o viceversa, perquè no seria un judici just, però segons la meva opinió els drames col·lectius ajuden a palier, en part, els individuals.
Malgrat no ens agradi, sempre cal pagar un preu)
Kafka és un drama apart.
el drama occidental es diferent, es un drama del primer mon, de l'estil se m'està acabant la bateria del smartphone
Sr. Pons:
EL drama del primer és que no hi ha drama, ens l'inventem bàsicament, perquè tenim enveja dels altres drames.
Publica un comentari a l'entrada