dijous, 5 de maig del 2011

Friends of the enemy

.- Cansat de fer enemics, un dia vaig decidir que començaria a fer amics.
.- I com et va anar?
.- No massa be, mantenir els enemics és menys costós.

3 comentaris:

Joanaina ha dit...

I de fet és molt divertit... Però també hauria de ser divertit mantenir els amics :)Quan m'envies un pa?

Sr. Tinc ha dit...

Sip, crec que té raó na Joanaina... Bon blog, per cert, en sóc lector silenciós...

Cesc ha dit...

Els enemics són com els cactus, quasi no necessiten manteniment. Però tens raó mantenir els amics (i que et mantinguin) hauria d'esser divertit. Dimecres vindré amb pans a Barcelona, t'en guardo un i si puc madglanes i galetes.

El Sr.Tinc llegeix el meu bloc!!! (jo també sóc lector silencios de mal caure, crec que un dia vaig arribar a deixar un comentari i tot. Francament, no ho sé, m'han embargat la memòria, em quedaven tant sols 2 o 3 pagaments, però el banc no ha volgut cedir, en fi)

Joder, quin nervis. Veient els vostres respectius blocs estic encantat que em llegiu i encara més que hagueu deixat un comentari.

A veure quan arriben les versions ilustrades d'algunes veritat a mitges, estan de camí.