Els enemics són com els cactus, quasi no necessiten manteniment. Però tens raó mantenir els amics (i que et mantinguin) hauria d'esser divertit. Dimecres vindré amb pans a Barcelona, t'en guardo un i si puc madglanes i galetes.
El Sr.Tinc llegeix el meu bloc!!! (jo també sóc lector silencios de mal caure, crec que un dia vaig arribar a deixar un comentari i tot. Francament, no ho sé, m'han embargat la memòria, em quedaven tant sols 2 o 3 pagaments, però el banc no ha volgut cedir, en fi)
Joder, quin nervis. Veient els vostres respectius blocs estic encantat que em llegiu i encara més que hagueu deixat un comentari.
A veure quan arriben les versions ilustrades d'algunes veritat a mitges, estan de camí.
3 comentaris:
I de fet és molt divertit... Però també hauria de ser divertit mantenir els amics :)Quan m'envies un pa?
Sip, crec que té raó na Joanaina... Bon blog, per cert, en sóc lector silenciós...
Els enemics són com els cactus, quasi no necessiten manteniment. Però tens raó mantenir els amics (i que et mantinguin) hauria d'esser divertit. Dimecres vindré amb pans a Barcelona, t'en guardo un i si puc madglanes i galetes.
El Sr.Tinc llegeix el meu bloc!!! (jo també sóc lector silencios de mal caure, crec que un dia vaig arribar a deixar un comentari i tot. Francament, no ho sé, m'han embargat la memòria, em quedaven tant sols 2 o 3 pagaments, però el banc no ha volgut cedir, en fi)
Joder, quin nervis. Veient els vostres respectius blocs estic encantat que em llegiu i encara més que hagueu deixat un comentari.
A veure quan arriben les versions ilustrades d'algunes veritat a mitges, estan de camí.
Publica un comentari a l'entrada